Posts Tagged ‘ratafia’

Us esperem a Santa Coloma de Farners i Sant Quintí de Mediona!

12 Novembre 2010

Dissabte i diumenge a la Festa de la Ratafia de Santa Coloma Farners i diumenge al popular Mata-degolla de Sant Quintí de Mediona, dues festes amb fira de productes gastronòmics on no podíem faltar.

La Festa de la Ratafia està molt arrelada a la població i s’ha convertit en l’esdeveniment amb més caliu popular i identificatiu dels colomencs i colomenques. Durant aquests dies de Festa, Santa Coloma de Farners es converteix en la Capital Mundial de la Ratafia i els visitants poden olorar, degustar i comprar les millors ratafies del nostre país i fins i tot algunes elaborades arreu del món. A més, balls, gegants, concerts, demostracions d’oficis, puntaires. Tota una festa, concentrada a la popular i cèntrica plaça Farners.

I diumenge al Mata-degolla de Sant Quintí de Mediona, una festa en la que la població commemora, amb una recreació històrica, un dels fets històrics més significatius i alhora sagnants de la seva història: la crema del poble l’any 1714 a càrrec del soldats de Felip V. Per unes hores la població torna al segle XVIII, els antics menestrals tornen a fer sentir les seves eines treballant, el campament de l’exèrcit borbònic s’instal·la a la població i els vilatans defensen la seva vila. Accions teatrals, canons, trabucs i tambors omplen els antics carrers de Sant Quintí, obrint les portes als visitants que també poden gaudir d’altres propostes com les degustacions gastronòmiques de les sopes del campament, sopes d’arreu del món que es poden menjar durant tot el matí, o els embotits i carquinyolis típics de la població, o la botifarrada popular.

A tots dos esdeveniments Tastets hi anirà formant part de l’estand de Ratafies Esparreguera. A la botiga hi trobareu licors i aiguardents, però també alguns dels nostres productes dolços més emblemàtics com els Pets de Monja, d’Especialitats Viñas; les diverses varietats de carquinyolis, de Mas Palou; o el nostre Codonyat, de Vallisser.

Veniu a visitar-nos!

 

I, si no podeu escapar-vos, recordeu que tots aquests licors i aiguardents que us proposem els podeu trobar tot l’any a la nostra web: www.tastets.cat o trucant al 902 104 917

 

 

Aquest cap de setmana Festa de la Ratafia de l’Anoia i Fira de les Bruixes

28 Octubre 2010

Dissabte anirem a Igualada, a la sisena edició de la Festa de la Ratafia de l’Anoia. Un esdeveniment que serveix per presentar les millors ratafies un cop han complert el seu procés d’elaboració, que s’inicia el mes de juny amb la seva fabricació i finalitza per Tots Sants, un cop han arribat al seu punt òptim de maceració. Ben entrada la tarda, cap a les set, es celebrarà el Concurs de Ratafies, que també arriba a la seva sisena edició, com a preàmbul d’un sopar popular a l’Ateneu Igualadí (podeu reservar a anoiaratafia@gmail.com o trucant al 630933213) amb les actuacions de Ramon de Cervera i la Quarta Carlinada.

Per la seva part, l’onzena Fira de les Bruixes de Sant Feliu Sasserra es celebra el dia de Tots Sants. La festa és un homenatge a les bruixes atès que en els segles XVI i XVII a la localitat moltes dones foren acusades de pràctiques de bruixeria i moriren a la forca. Així, com homenatge a aquesta injustícia, el poble guarneix cada 1 de novembre les seves façanes i surt al carrer amb indumentàries que ens porten a temps passats. Pels carrers trobareu parades d’artesans, de tarot, una taverna esotèrica i, sobretot, molta diversió i ganes de passar-ho bé. Una festa, per gaudir en família, que us recomanem especialment.

Tastets assistirà a tots dos esdeveniments participant en la mostra de productes gastronòmics artesans, formant part de l’estand de Ratafies Esparreguera. A la botiga hi trobareu licors i aiguardents, però també alguns dels nostres productes dolços més emblemàtics com els Pets de Monja, d’Especialitats Viñas; les diverses varietats de carquinyolis, de Mas Palou; o el nostre Codonyat, de Vallisser.

Veniu a visitar-nos, de ben segur que gaudireu de les festes!

 

Tastets a la Fira de l’Aigua de Caldes de Malavella

1 Octubre 2010

Aquest cap de setmana Caldes de Malavella celebra la seva Fira de l’Aigua, un esdeveniment pensat per a relaxar-se, gaudir, sentir i assaborir-ho tot, per viure una experiència única. Les seves aigües mineromedicinals canalitzades a través dels balnearis transportaran els visitants a un món més tranquil, nou, i saludable. Per aconseguir-ho, durant els dos dies de fira els dos balnearis de la vila faran jornades de portes obertes.

La fira d’aquest any comptarà amb 60 expositors, entre els que cal destacar els que formaran part del “Racó de l’Aiguardent”, una de les novetats d’aquest any a la Fira. Aquí és on Tastets tindrà una presència destacada, dins l’estand de Ratafies Esparreguera. A la botiga hi trobareu Licor de Fruits del Bosc, Aiguardent d’Herbés Mel i Aiguardent d’Herbés Herbes, les Ratafies d’Esparreguera, el Licor d’Herbes Dolces de Mallorca, el Muscat, l’Anís Tres Caires, l’Estomacal Bonet, el Licor de Camamilla, els Aromes de Segarra i els Aromes de Rupit. Licors clàssics i novetats destacades escollides per aconseguir una oferta que agradi a tothom. Un conjunt de begudes amb el denominador comú de la qualitat i l’elaboració artesanal. En aquest Racó de l’Aiguardent també es duran a terme activitats con el 1r. Concurs de Ratafia i de Coques de Ratafia.

Animeu-vos a visitar la Fira. Està pensada per petits i grans. Diumenge, sense anar més lluny, hi haurà un munt d’activitats com inflables, titelles, passejades en poni i moltes d’altres, totes elles per gaudir d’un dia amb la família.

No us ho perdeu i, sobretot, no deixeu de visitar-nos!

I, si no podeu escapar-vos, recordeu que tots aquests licors i aiguardents que us proposem els podeu trobar tot l’any a la nostra web o trucant al nostre telèfon d’Atenció al Client (902 104 917)

Una recepta per l’estiu: Granissat de Ratafia i Crema de Cafè

10 Juliol 2010

El nostre producte del mes dona molt joc a l’estiu. Avui us volem presentar una recepta que Ratafia Russet ens recomana i que podeu tastat al prestigiós Celler de Can Roca: el Granissat de Ratafia i Crema de Cafè.

Què ens cal per quatre persones? Per el granissat: 300ml. de Ratafia Russet i 300ml. d’aigua; per la crema: 300gr.de nata, 50gr. de sucre i 30gr. de cafè. Per fer el granissat barrejarem la ratafia Russet  amb l’aigua i la posarem en una carmanyola al congelador unes 4 hores. Passat aquest temps podem ratllar el resultat i ja tenim fet el granissat. Per la crema hem d’agafar un cassó i barrejar la nata amb el sucre i fer bullir la barreja. Quan estigui bullint poseu els grans de cafè sencers i deixeu-ho infusionar uns 10 minuts. Ho coleu i ho deixeu tota la nit a la nevera. L’endemà, munteu-ho com si fos nata i tindreu una mousse de cafè blanca. Llestos els dos condiments essencials només cal posar-ho maco: primer el granissat i la mateixa proporció de la crema a sobre, en parts iguals.

Ja ho veieu. Una recepta senzilla i magnífica per les calors de l’estiu. Que vagi de gust!

La nostra recomanació del mes: Ratafia Russet

8 Juliol 2010

De la ratafia n’hem parlat altres cops. És un licor obtingut per maceració de fruites, herbes, arrels, pinyols i espècies en aiguardent o alcohol molt refinat. A aquest preparat se li afegeix després xarop o sucre per així convertir-lo en un saborós licor. En podem trobar d’elaborades a partir d’un sol ingredient, ja sigui una fruita, unes flors, una espècie o una herba, però la clàssica catalana es prepara a partir d’una fórmula complexa d’ herbes, espècies i fruits, entre els quals figuren i destaquen les nous verdes o tendres.

I entre les clàssiques destaca amb llum pròpia la centenària Ratafia Russet, elaborada seguint un tradicional i meticulós ritual que persegueix alhora propietats medicinals i digestives i un exquisit paladar. Envellida durant cinc mesos, la Ratafia Russet és un producte artesanal elaborat seguint els mètodes tradicionals de la Garrotxa i de les zones de muntanya.

La ratafia fa festa. No deixis de tastar-la! La Ratafia Russet t’espera a la web de Tastets.

CONCURS. Explica’ns com viuràs la festa dels Països Catalans!

20 Juny 2010

Et convidem a que ens expliquis com viuràs la Revetlla de Sant Joan al nostre Facebook.  Què faràs? La celebraràs amb amics? Amb la família? Aniràs a trobar la Flama del Canigó en algun punt?

Explica’ns com passaràs la Nit del Foc o de les Bruixes i entraràs en un magnífic sorteig d’un lot de licors i aiguardents dels Països Catalans que inclou: el Gin Xoriguer de Menorca; el aperitiu de cafè d’Alcoi, Cerol; les Herbes Dolces, Dos Perellons, de Mallorca; el Muscat de la Catalunya Nord i la famosa Ratafia dels Raiers, de la Pobla de Segur.

Per nosaltres Sant Joan és un dia molt especial i volem celebrar-lo amb tu. Bon Sant Joan, per endavant, i anima’t a participar!

“La ratafia, licor de territori”, un article d’en Màrius Fuertes, aparegut a la revista Cupatges

15 Mai 2010

Volem donar les gràcies a la Revista Cupatges (http://www.cupatges.com) per deixar-nos reproduir aquest magnífic article, aparegut en el darrer número d’aquesta publicació de referència en els Països Catalans.

L’article diu:

Acompanyada de mites i llegendes la ratafia perviu com a producte català lligat al calendari i al pes de la tradició. S’elabora a licoreries i cases particulars simbolitzant territori, costum i gastronomia. Des de l’àmbit més rural s’ha estès com a licor autòcton de sobretaula.

Poc després del solstici, amb la nit més curta, l’inici de l’estiu portava la Catalunya Vella a sortir amb delit a buscar les nous verdes, base imprescindible per iniciar el ritual de la ratafia. De fet, encara ho fa. Ratafiaires d’arreu cullen pels volts de Sant Joan herbes aromàtiques i nous verdes per fer la seva ratafia segons mana la tradició. L’elaboració casolana d’aquest licor encara és ben viva. Com ho és la producció que en surt cada temporada de les empreses que han fet de la ratafia el seu sistema de vida. Sigui a la planta d’elaboració d’una d’aquestes o al pati de qualsevol llar, aquest beure històric sorgeix d’una fórmula que torna una i mil vegades amb el pas dels anys. Sempre igual, però amb una infinitud de matisos que, com tot allò que esdevé viu als sentits, fa impossible trobar dos productes o dues anyades calcades. Com les preparacions culinàries de tota la vida. A totes les cases es fa (o s’ha fet) escudella, arròs a la cassola o fricandó. La base és la mateixa però no n’hi ha dues d’iguals. La recepta bàsica de la ratafia implica disposar de les esmentades nous verdes,herbes aromàtiques i remeieres, aiguardent o anís, sucre i aigua per rebaixar fins a ajustar el grau alcohòlic final de consum. El paper de les herbes és fonamental. La combinació i sinergia dels seus principis aromàtics generen secrets i particularitats que afegeixen un punt de mística al conjunt. La llista és llarga i s’hi barregen espècies, fruites i flors. Nou moscada, anís estrellat, canyella, menta, marialluïsa, farigola, sajolida, hisop, sàlvia, clau, romaní, poniol, tarongina, camamilla, herba de Sant Joan, flor de magnòlia i saüc, clau d’espècie, ginebró, pell de taronja… fins a més de vuitanta. Un cop seleccionades es deixen assecar lleugerament i se’n fan trossos. Les nous, comptant-ne tres o quatre per cada litre d’aiguardent, també són trossejades per, juntament amb les herbes, anar-les posant en garrafes de vidre on hi trobaran l’aiguardent. Es remena i es deixa ben tapada a sol i serena perquè maceri durant quaranta dies. Entrat el mes d’agost la simbiosi ha donat un líquid d’aromes penetrants. És el moment de colar-lo. La quantitat de xarop de sucre a afegir-hi dependrà de si l’aiguardent emprat és sec o dolç. En qualsevol cas es tracta d’una operació facultativa. Un parell de mesos de repòs portaran a un aspecte de caramel fosc i brillant que dirà que el licor està llest. A partir d’aquesta preparació bàsica les variacions possibles són incomptables. A El llibrede la ratafia (Jaume Fàbrega – Cossetània) se’n detallen unes quantes i es diu que el primer tast pot ser després de Nadal, tot i que hi ha qui ja el fa per Tots Sants.

A nivell més professionalitzat, els períodes de maceració són variables segons el tipus de ratafia i pot haver-hi un procés d’envelliment en fusta. La quantitat de sucre ha tingut tendència a ser rebaixada amb el pas dels anys, trobant-se avui entre els 200 i 300 grams per litre. Pel que fa a graduacions alcohòliques se’n poden trobar entre els 23 i els 30 o 32º.

Itàlia i Jacint Verdaguer

En l’àmbit d’allò llegendari es diu que a Itàlia ja es feia ratafia al tombant del segle X, tot i que la referència documental més antiga data de principis del XVII. Com la majoria de licors i aiguardents, aquesta també gaudiria de la tradició monàstica, que va perfeccionar i servar al llarg de segles les tècniques de fixar aromes a l’alcohol, fins que la gent del carrer va començar a fer-se els seus licors i beuratges amb l’objectiu primigeni de guarir-se de les dolences de l’època. El pas del temps va dur els licors a ser eina socialitzadora per també conferir-los, més endavant, un component clarament hedonista. D’altra banda, Jacint Verdaguer va escriure que tres bisbes catalans reunits en un mas per discutir algun assumpte del seu interès arribaren a l’acord amb la boca ben seca, per la qual cosa demanaren al masover que els servís un beure. Sorpresos pel sabor d’allò que es van portar a la boca van demanar-li al bon home de què es tractava, rebent com a resposta un “no té nom”. Sense deixar passar l’ocasió i d’acord amb el resultat de la trobada els clergues prengueren la segona decisió del dia. Aquella beguda es diria rata fiat (queda firmat). Des d’un punt de vista més científic, però, el lingüista Joan Coromines opina que el nom prové del crioll de les Antilles franceses. I el Diccionari del Vi i del Beure, de Joan Maria Romaní Olivé, parla de ratafia, ratassia i ratacia.

Àmbit geogràfic

L’arrelament territorial i cultural de la ratafia a Catalunya és manifest. La Garrotxa, Osona, l’Empordà, el Gironès, la Selva, el Ripollès, el Pallars, l’Alt Urgell, el Vallès, la Segarra i les Garrigues són zones especialment tocades per la tradició d’aquest licor. A Menorca i a Occitània també en fan, i a la Vall d’Aran tenen l’aigua de nodes (aigua de nous). A Itàlia elaboren el nocino i des del 1978 tenen l´Ordine del Nocino Modenese, a França fan una mistela amb raïm de l´AOC Champagne coneguda com a ratafia o Pineau des Charentes, i a Suïssa, Polònia, Lituània, Bolívia o Austràlia es poden provar licors macerats assimilables. El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya preveu des del 1998 la Denominació Geogràfica Ratafia Catalana, que comprèn tot el territori de Catalunya.

El tast d’un producte deRebost

La ratafia acaba sent en molts casos un beure de capçalera. Com el cava o els vins dolços, a voltes esdevé permanent al rebost, com si fes cosa estar-ne sense. En Salvador Garcia-Arbós, periodista, fill de la comtal vila de Besalú i gran ratafiaire, escriu: “La ratafia és filla de contrastos. D’herbes d’un paisatge sec, de màquia mediterrània. I de noguers –nogueres, si voleu– fills de baguenys humits i poc resistents a la sequera. I de quaranta dies de sol i serena… La gràcia de cada ratafia dependrà de la saviesa i de la sensibilitat de cada fabricant a l’hora de seleccionar les herbes i espècies, i la quantitat de cadascuna que hi posarà”. Indiscutiblement es tracta de quelcom més que un licor. S’hi combina la destresa procedimental amb una picardia sana que fa vives les receptes.

Molt probablement cap altre licor manté com la ratafia aquesta dualitat que la fa ser elaborada tant per experts licoristes com per ratafiaires domèstics. Fosca, d’un atractiu color de caramel o sucre candi, combina una base dolça amb unes notes amargants matisades per tocs delicats d’aromes herbàcies. És bona per prendre-la tot l’any, tot i que ben entrada la tardor sempre fa gràcia tastar-ne la nova. Durant l’hivern, presa a temperatura ambient, fa bones les sobretaules i els moments de reflexió als quals un pot veure’s abocat quan el fred rigorós es manifesta a l’altre costat de la finestra. Quan fa calor, un vas ample i un parell de glaçons és tot el que es necessita per gaudir-ne.

La simplicitat d’un macerat de nous i herbes que evoluciona cap a la complexitat que li atorga la singularitat de cada elaborador. Potser és aquesta una de les raons que ha mantingut la vigència d’aquest licor al llarg dels anys, per damunt de productes d’aparició molt més recent i d’altres que, tot i històrics, no s’han conservat al rebost.

La maceració

La ratafia és un licor de maceració. Amb aquest procés s’extreuen les aromes de plantes, espècies, fruites i flors quedant fixades en el macerant, que sol ser un aiguardent. El procés es desenvolupa a temperatura ambient. Aquest sistema de fabricació de licors no implica la generació ni la concentració d’alcohol, com en les fermentacions i destil·lacions, processos clarament de més complexitat.

Un maridatge dolç

La ratafia ha estat companya històrica de postres i reunions de mitja tarda. Avui es pren amb gelats, flams i recuits. També s’incorpora a receptes de la cuina més creativa. Ara bé, des de temps reculats ha maridat amb gran encert amb galetes, coques, llepolies i pastissets diversos, també farcits amb crema, cabell d’àngel o massapà. Prenent com a exemple les ratafies Bosch a la comarca d’Osona i Russet a la Garrotxa, els complements possibles no en són pocs. Teules, crocants, ametllats i pralinets de Sta. Coloma de Farners, panadons de la Terra Alta, capricis d’Amer, moixaines i carícies ripolleses, taps de Cadaqués, capsetes i orelletes de les Terres de l’Ebre, jaumets de St. Hilari, galetes del Maginet, tortada de Banyoles, flaones empordaneses, punyetes de Roquetes, xuixos de Girona, pa de neu de la Cerdanya… I melindros, carquinyolis, bunyols (o brunyols), castanyes torrades, moniatos al caliu, panellets, braços de gitano, coques de forner, també amb llardons, neules, torrons, tortells de full o brioix…”.

Com heu comprovat, un extraordinari article que us presentem per gentilesa de la Revista Cupatges (www.cupatges.com).

Coneix l’oferta de ratafies i begudes espirituoses de Tastets

Les Ratafies d’Esparreguera arriben a Tastets!

13 Mai 2010

La ratafia és un dels licors més emblemàtics i arrelats als Països Catalans. Encara avui s’elabora artesanalment a moltes cases i s’ofereix als visitants com un gest de cortesia. La ratafia és, bàsicament, un licor fet a base d’aiguardent o anís, o la barreja de tots dos, amb sucre, si es vol, i maceració de nous verdes i plantes (herbes, espècies, escorces, flors, etc.). Avui, però, no us parlarem gaire més de ratafies perquè demà tenim una sorpresa en forma d’article.

Avui us volem parlar de l’incorporació a Tastets de dos nous productes, tots dos de Ratafies d’Esparreguera: la Crema de Ratafia i el Bombó de Ratafia.

La Crema de Ratafia és un producte exquisit elaborat amb llet, Ratafia i  sucre, amb sabor a nous tendres i un toc de diferents plantes aromàtiques. Es pot prendre sola o amb gel, i mai barrejada amb begudes àcides.

El Bombó de Ratafia, per la seva part, és el resultat d’una acurada selecció d’herbes aromàtiques, nous verdes i cacau, que li confereixen una aroma i sabors únics, gràcies a la qualitat dels ingredients i una elaboració artesana, que delectarà els paladars més exigents.

Us animeu a tastar-les? Us assegurem que repetireu!

La Crema de Ratafia a la web de Tastets

El Bombó de Ratafia a la web de Tastets